Amb dos amics fem petar la xerrada i, d'un tema a un altre, arribem a la Guerra Civil, i de la Guerra Civil, a les txeques. Llavors, un d'ells explica que a una tia seva la van detenir i la van dur a la txeca de Muntaner 321 (controlada per la CNT), acusada d'haver ajudat a ocultar algun capellà. (1)
Quan es va assabentar de la detenció de la seva germana, la mare de qui m'ho explica se'n va anar a la txeca. Només tenia 17 o 18 anys, però era molt decidida i valenta, i va dir, va exigir, que havien de deixar marxar la seva germana. I es veu que va ser tan insistent i convincent que, al final, va aconseguir que deixessin marxar la seva germana. Van tenir molta sort, moltíssima sort, perquè podia haver acabat molt malament.
Això, és clar, devia passar durant els primers mesos de la Guerra Civil, ja que després del maig del 37, quan el SIM (el Servei d'Intel.ligència Militar) es va fer càrrec de totes les txeques de Barcelona, detenir monges, capellans i gent que els protegia no era la seva prioritat. No és que amb el SIM el funcionament de les txeques fos més civilitzat, ni de bon tros: seguien les detencions arbitràries, i quan s'esqueia, les tortures i les execucions, però es perseguien principalment altres persones, per exemple els anarquistes, amb els quals els comunistes s'havien estat matant.
Sabia que havia existit aquesta txeca a la casa del carrer Muntaner número 321, però en sabia poca cosa. I no en tenia cap història que m'hagués arribat directament a través d'un parent o conegut d'algú que hi hagués estat detingut. Com que era també una txeca del barri on vaig créixer uns anys més tard, m'ha agradat la informació.
Junt amb les de Vallmajor, Sant Elies i les Santjoanistes, la de Muntaner 321 ja és la quarta del barri de les que aquí n'he explicat alguna cosa.
(1) A barcelofilia.blogspot.com, el 20/9/2022 (la foto inicial està treta d'aquest article) 'Miquel Barcelonauta' parlava d'aquesta txeca: "La txeca de Muntaner 321 era situada dins un xalet envoltat d'un petit jardí, que avui (2022) encara es conserva a la cantonada amb Madrazo. (...) Amb l'esclat de la guerra va ser ocupat i expropiat pels anarcosindicalistes que inicialment el van destinar a un dels seus dipòsits de presoners en espera per a ser executats. Quan a partir de 1937 va acollir la prefectura del SIM, el xalet fou protagonista de les tortures més inhumanes." També esmenta que "El periodista falangista Manuel Tarín Iglesias, que va dirigir alguns diaris barcelonins durant l'època franquista, en va deixar constància al seu llibre 'Los años rojos', on dedica un munt de planes a descriure l'edifici i tot el que hi passava a dintre." He vist que el llibre és a les biblioteques, potser alguna estona hi donaré un cop d'ull.