He vist 'Sis nits d'agost' (Ventura Durall, 2022). Decepció absoluta: un personatge (i en concret un moment de la seva vida) amb el qual es podria haver fet un gran relat, una gran pel.lícula, i n'han fet un bunyol. Un telefilm-culebrot molt dolent.
És una llàstima, perquè hi ha parts de la pel.lícula interessants i amb voluntat de fidelitat històrica, però com que mitja pel.lícula (o tres quartes parts) és una pura invenció, fins i tot les parts interessants queden malmeses, perquè no saps mai fins a quin punt arriba la invenció, la contaminació.
A veure: si estàs parlant d'algú real, és lleig, deshonest, anar-te inventant capítols i aspectes d'aquest algú. A més, és educativament deplorable (i censurable), perquè la gent jove, que no té ni idea de qui va ser en Xirinacs, amb aquesta pel.lícula es quedarà amb una imatge d'ell en bona part falsa (a causa de la falta de respecte del guionista). En resum: una calamitat i una estafa.
Per acabar-ho d'empitjorar, a sobre les interpretacions són força lamentables. També la del Manel Barceló com a Xirinacs (cosa que em sap greu, perquè en Barceló és un paio que em cau bé).
És clar, suposo que aquest bunyol em decep encara més a causa del meu interès, des de fa dècades, pel tema de com gestionem el final de la nostra vida. Per aquest interès per la gestió del final de la vida, i per l'interès més general pels relats històrics amb voluntat de ser fidels, o tan fidels com sigui possible, a la realitat.
D'altra banda, pel que fa a la forma concreta de morir d'en Xirinacs, i al marge de la pel.lícula (tot i que el tema també hi surt), em sembla curiosa la gran preocupació d'algunes persones sobre si en Xirinacs es va o no suïcidar. És a dir, els comentaris sobre "si fer això o allò" és o no és un suïcidi, on és el llindar, etc. Ho trobo bastant ridícul, perquè el que sembla que està clar és que ell havia decidit que no volia seguir vivint, de manera que, a partir d'aquí, el que fes exactament per tal d'aconseguir en un moment determinat el seu propòsit, morir-se, trobo que és molt secundari.
De fet, trobo que aquesta controvèrsia, "suïcidi sí o no", té una mena de solatge religiós, a causa de l'estigma que encara pesa sobre aquesta eventual decisió, i no només entre la gent religiosa (em refereixo a casos com el d'en Xirinacs; el tema del suïcidi en general per descomptat és força més complicat i delicat). Però bé, aquesta ja és una altra història, avui el tema era la peli, i ja l'havia enllestit.
--
PD: De vegades penso que en Xirinacs va morir "massa tard"... Perquè si hagués mort abans, per exemple després de les seves etapes primer plantat davant de la Model i després dret al Senat, hauria quedat d'ell una imatge molt més impecable. Els anys següents, el seu personalisme va anar contaminat les seves iniciatives, i les mateixes iniciatives es van anar fent més erràtiques. De fet, en el seu escrit de comiat jo hi veig una persona molt narcisista, que atorga a la seva persona i a la seva mort una transcendència que sobretot és una invenció o desig seus (això sí, compartits pels seus "incondicionals"). Bé, ja passen, aquestes coses, i és que no és fàcil, després de moments d'excel.lència (la Model, el Senat), mantenir el nivell...
