Sis nits d'agost

He vist 'Sis nits d'agost' (Ventura Durall, 2022). Decepció absoluta: un personatge (i en concret un moment de la seva vida) amb el qual es podria haver fet un gran relat, una gran pel.lícula, i n'han fet un bunyol. Un telefilm-culebrot molt dolent.

És una llàstima, perquè hi ha parts de la pel.lícula interessants i amb voluntat de fidelitat històrica, però com que mitja pel.lícula (o tres quartes parts) és una pura invenció, fins i tot les parts interessants queden malmeses, perquè no saps mai fins a quin punt arriba la invenció, la contaminació.

A veure: si estàs parlant d'algú real, és lleig, deshonest, anar-te inventant capítols i aspectes d'aquest algú. A més, és educativament deplorable (i censurable), perquè la gent jove, que no té ni idea de qui va ser en Xirinacs, amb aquesta pel.lícula es quedarà amb una imatge d'ell en bona part falsa (a causa de la falta de respecte del guionista). En resum: una calamitat i una estafa.

Per acabar-ho d'empitjorar, a sobre les interpretacions són força lamentables. També la del Manel Barceló com a Xirinacs (cosa que em sap greu, perquè en Barceló és un paio que em cau bé).

És clar, suposo que aquest bunyol em decep encara més a causa del meu interès, des de fa dècades, pel tema de com gestionem el final de la nostra vida. Per aquest interès per la gestió del final de la vida, i per l'interès més general pels relats històrics amb voluntat de ser fidels, o tan fidels com sigui possible, a la realitat. 

D'altra banda, pel que fa a la forma concreta de morir d'en Xirinacs, i al marge de la pel.lícula (tot i que el tema també hi surt), em sembla curiosa la gran preocupació d'algunes persones sobre si en Xirinacs es va o no suïcidar. És a dir, els comentaris sobre "si fer això o allò" és o no és un suïcidi, on és el llindar, etc. Ho trobo bastant ridícul, perquè el que sembla que està clar és que ell havia decidit que no volia seguir vivint, de manera que, a partir d'aquí, el que fes exactament per tal d'aconseguir en un moment determinat el seu propòsit, morir-se, trobo que és molt secundari.

De fet, trobo que aquesta controvèrsia, "suïcidi sí o no", té una mena de solatge religiós, a causa de l'estigma que encara pesa sobre aquesta eventual decisió, i no només entre la gent religiosa (em refereixo a casos com el d'en Xirinacs; el tema del suïcidi en general per descomptat és força més complicat i delicat). Però bé, aquesta ja és una altra història, avui el tema era la peli, i ja l'havia enllestit.

--
PD: De vegades penso que en Xirinacs va morir "massa tard"... Perquè si hagués mort abans, per exemple després de les seves etapes primer plantat davant de la Model i després dret al Senat, hauria quedat d'ell una imatge molt més impecable. Els anys següents, el seu personalisme va anar contaminat les seves iniciatives, i les mateixes iniciatives es van anar fent més erràtiques. De fet, en el seu escrit de comiat jo hi veig una persona molt narcisista, que atorga a la seva persona i a la seva mort una transcendència que sobretot és una invenció o desig seus (això sí, compartits pels seus "incondicionals"). Bé, ja passen, aquestes coses, i és que no és fàcil, després de moments d'excel.lència (la Model, el Senat), mantenir el nivell...

Cites sobre la memòria, la realitat i la història / 3

"No sé si alguno de ustedes se imaginó que la memoria, que el cerebro tiene una cajita donde guarda los recuerdos. Bueno, nada más alejado de la realidad que eso." 
Facundo Manes. Aprendemosjuntos.elpais.com, 5/9/2019

"A pesar del paso del tiempo, no temo incurrir en graves inexactitudes, porque a lo largo de la vida he tomado notas."
Isabel de Romeu. 'El Zorro', Isabel Allende. Rando House Mondadori, 2005

"Siempre lo anoto todo, y en especial los detalles menores, esos que podría acabar por olvidar." 
Baldassare Embriaco. 'El viaje de Baldassare', Amin Maalouf. Alianza Editorial, 2000

"Dicho lo cual, yo, que dudo de todo, ¿cómo no iba a dudar igualmente de mis dudas?" 
Baldasare Embriaco

Cites sobre la memòria, la realitat i la història / 2

"Hay una variedad infinita de modos mediante los que se nos pueden colar razonamientos incorrectos e información errada." 
Daniel J. Levitin. La mentira como arma, Alianza Editorial, 2019 (p. 231)

"La memoria es frágil y caprichosa, cada uno recuerda y olvida según su conveniencia. El pasado es un cuaderno de muchas hojas, donde anotamos la vida con una tinta que cambia según el estado de ánimo."
Isabel de Romeu. 'El Zorro', Isabel Allende. Rando House Mondadori, 2005

"Uno se miente tan a menudo... Yo lo hago, sin duda. Y temo que lo que permanezca sea la verdad que me invento." 
Charles Choiseul de Praslin. 'Las fiebres de la memoria', Gioconda Belli, Seix Barral / Planeta, 2019 (p. 94)

"Las historias de los ancestros son con frecuencia huidizas. Se escapan como el humo por la alta chimenea del tiempo." 
Charles Choiseul de Praslin (p. 353)

"El sesgo de confirmación es nuestro irritante hábito de centrar la atención, como un misil dirigido por láser, en cualquier mínima evidencia que refrende lo que ya pensamos, ignorando a la ligera aquellas otras, posiblemente mucho más abrumadoras, que sugieran que íbamos totalmente desencaminados." 
Tom Phillips. El Mundo, 9/7/2019

"Construimos la mejor historia posible partiendo de la información disponible, y si la historia es buena, la creemos. Paradójicamente, es más fácil construir una historia coherente cuando nuestro conocimiento es escaso, cuando las piezas del rompecabezas no pasan de unas pocas. Nuestra consoladora convicción de que el mundo tiene sentido descansa sobre un fundamento seguro: nuestra capacidad casi ilimitada para ignorar nuestra ignorancia." 
Daniel Kahneman. Pensar rápido, pensar despacio. Debolsillo / Penguin Random House, 2012 (p. 263)

"También hay que someter a crítica la memoria, los testimonios de los testigos. (...) si sacralizas la memoria, sacrificas la verdad." 
Javier Cercas. 'Historia y ficción. Conversaciones con Javier Cercas'. Justo Serna. Punto de Vista Editores, 2019 (p. 229)

"Recordamos lo que recordamos, que no siempre es lo que vivimos ni lo que pasó." 
Javier Cercas (p. 234)

"El pasado es lo que recuerdas, lo que imaginas recordar, lo que te convences en recordar, o lo que pretendes recordar."
Harold Pinter

"Por más que creyera razonablemente en sí mismo, procuraba no creerse demasiado, no asentir con demasiada facilidad a lo que pensaba, pues sabía cómo las palabras de nuestra mente gustan de aliviarnos y reconfortarnos al tiempo que nos engañan." 

Martin Page. Cómo me convertí en un estúpido. Círculo de Lectores, 2003 (p. 13)

"Hay historias que es mejor no buscar porque luego las encuentras y te mareas." 
Plàcid Garcia-Planas, La Vanguardia, 19/02/2022

Cites sobre la memòria, la realitat i la història

"Els homes no poden dir com s'ha esdevingut una cosa, sinó tan sols com creuen ells que s'ha esdevingut." 
Georg Christoph Lichtenberg. Quaderns de notes. Edicions de la Ela Geminada, 2012 (p. 81)

"Les falsedats més perilloses són veritats lleugerament distorsionades."  
G. C. Lichtenberg (p. 193)

"La memòria és selectiva i es transforma, com l'energia. En aquesta selecció i transformació hi tenen un paper important els patrons de conducta apresos i els mites que incorporem al llarg de la vida."
Joan Julibert. El poder de la mentida. Edicions Saldonar, 2018 (p. 15)

"Quantes mentides deuen formar part del nostre patrimoni comú, només pel fet que no hi ha hagut cap relat que les hagi desmentit mai?" 

J. Julibert (p. 17)

"L'experiència troba en el record una font inesgotable de recursos. I això, en part, és gràcies a la capacitat de la imaginació a l'hora d'omplir els espais en blanc de l'existència amb episodis que, en veritat, són mera inventiva." 
Jordi Solà Coll. 'La mirada perifèrica', Editorial Afers, 2021 (p. 55)

"La rellevància d'un fet té relació directa amb el pes específic que ocupa en la memòria." 
J. Solà Coll (p. 92)

"El passat s'ha convertit en matèria revisable i en arma política. No cal escandalitzar-se gaire. Sempre s'ha reescrit la història amb més o menys grolleria pel poder de torn."
Daniel Fernández, La Vanguardia, 11/03/2019

"En poques paraules, les percepcions d'un observador són modelades inconscientment per les seves percepcions anteriors." 
Siri Husvedt. Els miratges de la certesa. Edicions 62, 2021 (p. 60)

"Encara em pregunto per què la gent està tan segura de les coses. El que sembla que comparteixen és la certesa. Gairebé tota la resta encara està pendent." 
S. Husvedt (p. 244)

"Una mentida emocionant pot eclipsar una veritat anodina." 
Aldous Huxley

Actualització (covid)

 

Parlar de la covid

Suposo que l'error ve des del primer moment: començar a opinar alguna cosa sobre l'embolic de la covid. A partir d'aquí, de quan comences a opinar, ja és complicat parar, perquè llavors, per tal d'aclarir millor el que ja has dit primer, és fàcil que incorporis un segon comentari, i després un tercer, i un altre... i al final, immers en aquesta dinàmica argumentativa, marejat amb la barreja de les teves pròpies paraules i les dels altres, i com que alhora la realitat és que els teus fonaments són poc sòlids (t'excuses pensant que els de l'altre encara ho són menys, de sòlids), el que passa és que xerrant tant acabes fent-te tu sol un embolic. I a sobre de sentir-te incòmode, et sents frustrat i disgustat.

A causa de la frustració, sobretot si no ets excessivament soberg, llavors t'adones que el tema és força més complicat del que havies pensat inicialment, i que malgrat la informació que has anat recollint i acumulant (bona i dolenta, de tota mena), estàs cada vegada més perdut, en lloc de més orientat. Resulta que com més t'informes, més t'adones del poc que saps: de manera descoratjadora, sents que la teva ignorància no para d'augmentar. Com el pa amb llevat quan el fiques al forn, o com la proliferació de mosquits quan hi ha bassiols.

És una sensació que, d'altra banda, no està del tot malament. Té la seva part bona, ja que et refresca la realitat de la teva petitesa i les teves limitacions. Per exemple: el fet de les dificultats que tenim a l'hora de comunicar-nos i, de manera més concreta, la dificultat d'arribar a consensos quan tenim (i patim), discrepàncies importants amb les persones que ens envolten.

Alhora, també t'adones, veus amb tota claredat, que sortir de la inseguretat i la incomoditat en les que et sents atrapat a causa de la teva ignorància sobre el tema (d'això cada vegada n'ets més conscient, de la teva "manca de fonaments"), sortir-ne, o si més no intentar-ho (l'èxit ja és una altra cosa), implicaria primer un esforç gran i sostingut de cerca d'informació. Això, com a pas previ per a arribar, a partir de llavors, potser, a alguna conclusió, ni que sigui parcial i provisional.

Quina feinada! I com que ets realista, i també mandrós, i t'adones que aquest procés exigent no el faràs, que no faràs aquesta feina, perquè de fet no estàs disposat a dedicar-hi tot el temps i energia que caldria (a causa de la mandra, i perquè també tens altres interessos, interessos i compromisos que també reclamen la teva atenció i el teu temps).

Llavors arriba un punt que penses que, ja que és així, segurament el millor seria no dir res més sobre aquest tema, abandonar aquest escenari, callar. Dir només: disculpeu, no estic segur de res, em vaig equivocar ficant cullerada aquí, i ara em sembla que el millor és que plegui. 

Tanmateix, resulta que després d'aquest discurs que acabo de fer, en lloc de parar, resulta que de moment segueixo escrivint. Mira que fresc! Però què hi farem, suposo que la coherència ara com ara no és la meva característica més destacada.

Víctor Jou

Vaig conèixer el Víctor Jou en una trobada a la qual jo hi anava com a acompanyant d'una invitada. Em va semblar una persona molt discreta i alhora amb una vida molt interessant, d'aquestes que te agradaria saber-ne més coses, si et fos més accessible. 

(les imatges estan tretes de diferents pàgines d'internet)