Lluís Maria Saumells, fent "un plensa" molts anys abans que en Jaume Plensa
Quan a mitjans dels anys vuitanta vaig arribar al Tarragonès, alguna vegada algú em va preguntar si era parent del Saumells, l'escultor (Lluís Maria Saumells, 1915-1999). I contestava que no, llevat del parentiu general "per part de Déu". Malgrat aquesta falta de parentiu més directe, a partir de llavors vaig tenir una mica de curiositat per aquell escultor, del qual fins aleshores no n'havia sabut res, i que resultava que a Tarragona era tot un referent. I amb el temps en vaig anar sabent algunes coses, unes de domini general, i altres menys.
Per exemple. Potser era a mitjans dels anys seixanta. Un noi, l'anomenaré Andreu, que llavors tenia al voltant de tretze anys i que feia d'aprenent de fuster, de vegades anava al taller de l'escultor Saumells a fer-hi alguna cosa de fusteria. Un dia, es veu que aquell noi li va dir al Saumells que li agradava dibuixar, i ell li va dir que hauria d'anar a l'Escola Taller d'Art (de la Diputació), de la qual n'era el director. Li va dir que havia de demanar a la fusteria que no li fessin fer més hores de les acordades, de manera que, al plegar, pogués anar a aprendre a dibuixar a l'Escola Taller.
L'Andreu el vaig conèixer alguns anys després, a l'altra punta de Catalunya, quan tant ell com jo vivíem a pobles abandonats. Però de moment segueixo amb els seus anys d'aprenent a la fusteria.
Una de les escultures més emblemàtiques del Saumells que hi ha a Tarragona és el Maginet (1959), una escultura que al llarg dels anys ha estat ubicada a diferents llocs (jo la recordo quan estava a la plaça Imperial Tarraco). Per fer el Maginet, el Saumells va fer servir de model un nen del barri on tenia el taller, el Paco, fill d'una casa molt humil. Aquell nen, es veu que al cap d'uns anys va tenir un final tràgic: havia anat a parar a la presó, i un dia que es va calar foc a la fusteria de la presó, va morir.
Relacionat amb el Saumells, l'Andreu també m'explica que, aquells anys que ell feia d'aprenent, la seva germana, que es dedicava a posar injeccions, més d'una vegada havia anat a posar-n'hi al Saumells.
Quan jo vaig arribar a les comarques tarragonines i alguna vegada anava a Tarragona, de vegades m'havia quedat a dormir a la casa on havia viscut la família de l'Andreu. Llavors la seva família ja no hi vivia, havien anat a viure a un pis assolellat i airejat, perquè aquella casa antiga, uns baixos, era molt fosca i humida. A mi, com a refugi quan em calia, m'anava molt bé.
Aquestes petites anècdotes només les recorden a la família de l'Andreu. Després hi ha el que és més conegut del Saumells: la seva obra, la seva vida com a artista, la seva activitat docent, la seva religiositat (ho era molt, i a més va fer molta obra religiosa).
Probablement, la cosa per la qual es coneix més el Saumells és per haver sigut l'autor del monument dedicat als morts de la Batalla de l'Ebre que, a l'altura de Tortosa, hi ha al mig del riu (inaugurat el 1966 pel Franco), una obra que amb els anys ha acabat generant molta polèmica, i encara dura.
Inauguració del Maginet, 1959. Estany de les tres granotes, Parc del Miracle, Tarragona
Un dels diferents 'Estilites' que va fer
Tres dels molts 'Antipapes' que va pintar
NODO. Nº 982, Any XIX, sobre Lluís Maria Saumells
https://youtu.be/LhOsXCnhRAc
Aquest NODO forma part del vídeo sobre Saumells realitzat per David Ferández i Gerard Gil (La Ferida Produccions, 2010):
https://www.youtube.com/watch?v=iXVVN7K7g7A
TV3 Notícies. Setmana Santa, Tarragona. Benedicció del nou pas de Saumells. 27/3/1993
https://www.youtube.com/watch?v=Fv1fVGkLt7I
Entrevista de Del Arco a La Vanguardia, 22-1-1958
--